SOSTALERIA: LA FI DE L'HOSTALERIA VOCACIONAL

11 d'agost 2024

En ple mes d'agost ens atrevim a parlar de la fi de l'hostaleria vocacional. Ja és ben sabut que darrerament es parla de la falta de professionals que es vulguin dedicar a l'hostaleria. I aquí ja no val el tema de les jornades horribles i llargues o un salari mediocre. Cada cop més són les empreses que respecten les condicions horàries de jornades laborals i la majoria de sous estan per sobre conveni. Durant tot l'any estem gestionant equips per diferents locals hostalers i podem dir que els problemes d'avui són pocs en comparació amb els que hi haurà en un futur inmediat. I és que la vocació hostalera és totalment residual i un sector amb gran demanda tindrà una gran mancança de servei i generant un caos laboral en el sector. Seguidament exposem els 10 motius que considerem que provoquen aquesta situació són:

El valor del temps. En la societat actual el valor del temps i el benestar es prioritza envers d'aquelles propostes laborals que surten de l'àmbit quotidià o socialment acceptat. El fet de ser una oferta laboral que va contracorrent repercuteix negativament en la captació de personal. I és que l'exigència hostalera no té preu. El valor del temps es repercutirà en els sous però els professionals vocacionals estaran concentrats en una tipologia molt particular de restaurant.
Els clients. En el món del màrqueting sempre s'ha dit que el client és el rei. Però sincerament, l'educació i comportament de molts clients, empoderats per les xarxes socials, suposa un desgast emocional extrem als treballadors. Entrar a una terrassa amb menjar d'una fleca i voler menjar en la mateixa demanant un simple cafè. Entrar en un local amb les taules per desmuntar i assentar-se sense ni tan sols dir bon dia. Exigir una rapidesa extraordinària quan tot està ple i el client de vacances. Comentaris ofensius cap al treballador o el local. Nens jugant per la terrassa impedint la feina dels treballadors i els pares indiferents, etc. Són només alguns exemples de que no tot s'hi val i que l'empatia i l'educació hauria de prevaldre. Evidentment que sense clients no hi ha negoci, però el rei ha de ser bastant més educat.
Les adversitats personals. Malauradament molts dels treballadors del sector, alguns d'ells vocacionals, viuen inestablement i això comporta situacions vitals també inestables en la vida i en el treball. Ens trobem amb molts d'ells arrastren errors del passat ( diligències agència tributària, temes judicials, adiccions diverses...) que generen una inestabilitat emocional i repercuteixen en el lloc de treball o generen elevades rotacions de personal.
L'allotjament en destinacions turístiques. El mercat del lloguer està desbocat i això suposa que si les propostes laborals en destinacions turístiques no inclouen allotjament resulti extremadament complexa la captació de personal. Igualment, per les empreses no és fàcil trobar allotjaments o, en cas de trobar-los, suposen unes situacions de convivència difícils. L'emancipació del personal d'hostaleria en destinacions turístiques és realment una odisea i això suposa una rotació i falta de personal qualificat de forma permanent.
La discontinuitat laboral. La temporalitat del lloc de treball en bona part del sector i l'increment del cost de vida fan que la situació en atemporalitat del treballador no sigui massa viable i busqui alternatives que li generin una estabilitat vital i emocional. Tot i la lluita per la famosa desestacionalització a dia d'avui encara molts negocis deixen de ser rentables en temporada mitja o baixa. Un fet que suposa discuntinuitat del lloc de treball de molts professionals del sector.
La intensitat del lloc de treball. Més enllà de les jornades de 8h, partides o seguides, l'hostaleria és una feina molt intensa per la concentració de la demanda. En temporada alta per la quantitat de consum i la resta de l'any que es treballi degut a l'ajustament de personal per poder quadrar els balanços. Sigui quin sigui el període, les feines lligades a l'hostaleria són molt intenses i no tothom està disposat a treballar ni viure laboralment amb aquesta intensitat i exigència.
Les ajudes socials i el B. Les rendes bàsiques garantides, pirmis i diferents tipus d'ajudes socials generen un rebuig cap a les ofertes del sector. Pel valor del temps i pel fet que encara hi ha un mercat negre laboral on es fan extres sense assegurar i pagant en B, és molta la gent que prefereix cobrar ajudes que juntament amb algun extra il·legal no els hi suposa l'obligació de complir amb un dies de feina i horari.
La falta de talent. Tot i les moltes escoles d'hostaleria i cicles formatius que hi ha, la demanda del sector és tant elevada que no es cobreix ni molt menys la oferta generada. Igualment, són molts els programes d'inserció laboral en el sector per joves o gent vulnerable però això no significa majoritàriament captació de talent. El talent i la seva captació està a l'ordre del dia de totes les teories empresarials però en l'àmbit de l'hostaleria la captació és molt més complexa de ben segur per cadascún dels punts exposats prèvia i posteriorment. Recentment moltes vacants es cobreixen amb gent jove que difícilment tenen cap tipus de vocació o necessitat i això genera una deriva en el servei de molts locals, per actitud i per educació.
El sistema. En particular en l'àmbit laboral el sistema no està pensat pel sector de l'hostaleria. La flexibilitat en la distribució de les hores diàries al llarg de la setmana permetria una concentració i millor gestió dels equips i del personal. Actualment en l'hostaleria no hi ha res escrit i la meteorolgia també et condiciona l'explotació. L'acumulació d'hores pactades amb treballadors o les rebaixes fiscals en temporades baixes serien algunes mesures que ajudarien a trobar una major estabilitat laboral del sector. En un país que viu cada dia més del turisme, els acords laborals haurien d'aliniar-se amb la realitat del sector. Igualment, el sistema tampoc et permet contractacions en orígen o són realment complexes i demoren l'asincronia espai temps. Ens trobem molta gent que vol treballar i no té papers i molta gent que té papers però no vol treballar. El sistema és del tot insostenible.
La reputació del sector. L'hostaleria és un sector que durant molts anys s'ha guanyat, i amb raó, una reputació negativa o molt relacionada en l'explotació temporal. Darrerament i degut als canvis socials i normatius cada dia són més les empreses que s'adapten a la Llei i les condicions laborals han millorat i molt. Tot i així no és un procés ràpid ni fàcil i faran falta anys i molta feina per millorar aquesta reputació. Malauradament i encara que es millori la reputació la fi de l'hostaleria vocacional està anunciada.

En resum, SOSTALERIA! Vist aquest decàleg ens atrevim a dir que l'hostaleria vocacional s'acaba i que com a molt, el poc que hi hagi es concentrarà en restauració de gamma mitja i alta amb sous elevats i condicions laborals estables. La resta serà un trencaclosques de molt difícil gestió i solució. Molta sort a tothom.

En aquest article de carlestubert.com us exposem la nostra opinió i escenaris però en aquest cas no tenim la solució.