MOTIVACIONISME PRÉT-À-PORTER: El comportament del S.XXI, també en el turisme.

05 de març 2024

Fa unes setmanes llegia un article del President de Lead To Change, Xavier Marcet , sobre tipus de gestió on comparava el ‘Management’ del sentit comú Vs el ‘Management’ prét-à-porter. Una lectura obligada i que em va fer sentir que encara es té en compte el sentit comú en aquesta societat, i com diu, és que no pensar ens fa mediocres. Dit això, vaig pensar en un discurs similar però basat en la societat popular i el turisme i que exposo en aquest post / article tot basat-me en el que considero una corrent de pensament i actuació popular: el motivacionisme prét-à-porter. Un motivacionisme basat en l’influencisme, el show off, el ”llepaculisme”, la pirotècnia i tota una sèrie d’actituds que creuen que les solucions venen d’aplicar metodologies salvadores amb receptes infal·libles. Amb importants empatxades d’indicadors, reunions i molts propòsits tamany pòster tot construint coliseus amb autoajuda.

Un motivacionisme basat en un comportament. Cosa d’aquella gent que es pensa que llegir el darrer post, llibre en anglès li aportarà totes les solucions. Que els anglicismes el faran més ‘guai’, que dona receptes vitals i que vol convertir la fortuna en un teorema universal on els èxits es celebren amb ostentació i likes.

I per què parlo d’aquest motivacionisme si em dedico a la gestió turística? Doncs perquè sincerament crec que bona part de la gestió es mou en aquest comportament i sembla que si no es fa el que fan els altres suposadament et quedaràs enrere o ets menys. Però el que realment fa falta és sentit comú i conèixer la realitat de cada paradigma.

La majoria de destins es mouen amb les mateixes estratègies però el que realment considerem és que s’està creant una superficialitat de gestió a curt termini que evadeix de la realitat de bona part de la situació que mostra el territori, així com bona part de les necessitats de les empreses del sector. Les tendències són el que diu la paraula i s’han de contemplar però sense obviar el realisme local perquè en molts casos, no són aplicables o no funcionen sense el suport privat general, que no vol dir associatiu.

Sí amics i amigues, cal aplicar el sentit comú i les seves variables tant en la gestió com en el comportament perquè sinó ho tractem tot per igual, segons tendències i segons modes de gurus, quan la realitat és particular per cada cas.

Afortunadament, i gràcies a pressupostos generosos i recursos humans, la bona feina de les grans referències de la gestió turística o de promoció de destinacions, ( Agencia Catalana de Turisme o Costa Brava Girona Tourist Board ) destinen uns esforços a marcar pautes i tot el que sigui inferior a aquesta dimensió el que pot fer és aplicar el sentit comú i seguir aquests patrons perquè els localismes divideixen. Una fórmula per reduir estructures, optimitzar esforços i assolir objectius reals o realistes.

Els likes, les fotos i el “llepaculisme” bidireccional no haurien de ser els comportaments a tenir en compte en una societat on permanentment es parla d’èxits, de rècords i de “management prét-à-porter perquè el dia a dia de la gestió turística empresarial, i concretament familiar, no encaixa amb aquesta metodologia.

Si us plau, gestió turística amb sentit comú! Perquè a la vida i en la gestió turística també ens equivoquem, podem tenir fracassos i no tot és Hollywood.

Si voleu comptar amb aquest tipus de gestió del sentit comú contacteu amb carlestubert.com