LLEI 15/2020: APEU O A POC A POC (Massa tard)

07 de juliol 2024

LLEI 15/2020, del 22 de desembre, de les àrees de promoció econòmica urbana és el resultat d'una lluita associativa i fundacional de molts i molts anys. Com a gestor d'entitats associatives vaig viure molt d'aprop aquesta lluita i la vam reivindicar de forma constant i principalment des de la Fundació Comerç Ciutadà i Agecu (Associación de Gerentes Españoles de Centros Urbanos). El model de referència internacional per a la gestió de les grans àrees comercials és el dels Business Improvement Districts (BID). Els BID són organitzacions dirigides de manera privada, però creades amb l’aprovació de les autoritats locals quan la majoria de propietaris o empresaris d’una zona perfectament delimitada acorden, per mitjà d’un procés formal de votació amb garanties de participació per a tots els afectats, pagar una quota o recàrrec obligatori amb la finalitat d’oferir serveis addicionals dirigits a la promoció o la revitalització d’aquella àrea. Els BID s’estan implantant en centres urbans, barris, polígons industrials, parcs de negocis, petites ciutats de zones rurals, i també en altres àrees d’importància estratègica per al desenvolupament territorial.

Els centres comercials urbans han viscut una gran transformació no analitzada però evidentment visible, passant d'una oferta basada en l'equipament a les persones a una altra de serveis a les persones. I la transformació seguirà en molts casos per la reestructuració estratègica dels grans operadors comercials. I és que si l'activitat funciona es queda però sinó es deslocalitza tot deixant l'immobilitzat a l'aire. Aquí el gran dilema entre l'activitat i la propietat. Un dilema clau i no gestionat i que fa que actualment ens trobem una oferta distorsionada i en molts casos poc qualitativa i qüestionada a nivell de consum o societat.

Aquesta Llei hauria de respondre a la necessitat d’incentivar la dinamització i la revitalització d’espais on es concentren activitats empresarials de tipus industrial, turístic, comercial o de serveis. Les APEU haurien de facilitar que qualsevol zona de concentració d’aquestes activitats que vulgui augmentar la seva competitivitat o evitar situacions de degradació es pugui gestionar de manera conjunta, amb l’objectiu d’oferir un millor nivell de serveis i de qualitat de l’entorn, tot complementant les actuacions dels poders públics i potenciant la col·laboració entre agents públics i privats.

Es tracta a priori d'una gran eina que s'ha posat a l'abast d'administració i entitats però pràcticament 4 anys més tard el procés és extremadament lent i els resultats desconeguts. Molt a poc a poc i per moltes ciutats potser massa tard: El Pertús, Figueres o fins i tot Girona. Això sí, titulars no n'han faltat i a la província de Barcelona fins i tot s'hi han destinat fons Next Generation.

Les APEU i els plans d'usos serien la millor estratègia per les ciutats però a aquest ritme els principal beneficiats d'aquesta Llei poden acabar sent els polígons o les zones perifèriques degudament organitzades i provocant una nova devacle dels centres comercials urbans.

Per àrea d'influència us comentarem que estem cansats de veure a la província de Girona i en particular a l'Empordà tot tipus de titulars que amb això es queden. La gestió ha de ser executiva i ràpida perquè de plans estratègics comarcals i locals se n'han fet i molts però el més greu és que encara s'en segueixen fent i que no s'avança executivament parlant. Des de carlestubert.com apostem per plans estratègics executius i no dels de calaix, perquè tot i disposar de les eines segurament per la comarca i per moltes ciutats seduides per les APEU es va massa a poc a poc i, sobretot, massa tard.