LA FAMÍLIA: EL TALENT OBLIDAT EN ELS DEBATS D'HOSTALERIA

LA FAMÍLIA: EL TALENT OBLIDAT EN ELS DEBATS D'HOSTALERIA

09 de desembre 2023

En molts articles motivadors a linkedin o bé en diferents jornades es parla del talent i la retenció del mateix com un gran repte pels diferents sectors. Es descriu talent com una especial aptitud intel·lectual, natural o adquirida, per a realitzar tasques que, en general, requereixen una elevada participació de continguts de tot tipus. En molts articles, debats, jornades, fòrums... els ponents parlen del talent com un element extern, un factor humà contractat. Però la realitat de molta hostaleria comarcal o de destinacions estacionalitzades o per nosaltres "temporalitzades" és d'un altre model. Considerem que en l'hostaleria el talent es trobarà segons el model de gestió dels negocis. I, en diferenciem dos tipus: 1- Hostaleria familiar 2- Grans grups hostalers (Hotels, restaurants...)

En l'hostaleria familiar el talent rau, evidentment, en la persona o família explotadora de l'activitat. Del seu talent i treball dur dependrà l'èxit i supervivència del seu negoci perquè més enllà del talent hi ha un "modus vivendi". La família sola o configurant un equip donaran resposta a molts dels inconvenients amb els que es troba l'hostaleria per la retenció del talent, és a dir, en tot el que es fa des de l'empresa perquè el treballador/a continuï per pròpia decisió i voluntat en l'empresa. Alguns d'aquests elements són:


- L'estacionalitat o temporalitat: La concentració de la demanda en períodes puntuals fa que el manteniment del lloc de treball pugui executar-se de forma discontinua. Una situació que genera una inestabilitat vital per a qualsevol treballador.
- El valor del temps: En una societat on les noves generacions donen més valor al temps que a la feina, aquest punt també suposa una complexitat per aquests llocs de treball on habitualment les puntes de feina són en cap de setmana o festiu/s.
- El salari: Actualment el conveni col·lectiu d'hostaleria no està alineat amb el valor social del temps o la ràtio personal esforç-benefici.
- El clima laboral: El volum de feina en puntes i la rotació de personal no té perquè ser sinònim del que ara es diu de ser un bon líder. L'hosteleria és una feina molt intensa i complexa on no és fàcil aconseguir un clima laboral a l'agrat de tothom.
- La conciliació: Actualment es parla de jornades continuades, dos torns, algun cap de setmana lliure... Però és una gestió complexa o inviable en molts negocis familiars o de destinacions estacionals. Així doncs és molt difícil donar conciliació a personal de l'equip.
- Les oportunitats de desenvolupament i creixement en l'empresa: També es parla que aquesta oportunitat és un factor de retenció de talent. En la realitat familiar aquestes possibilitats són molt limitades.
- L'accés a l'habitatge: Un tema d'actualitat en molts destins estacionals. Els treballadors difícilment poden viure en el lloc on treballen degut majoritàriament al lloguer vacacional de les destinacions. Si no es pot oferir allotjament no és fàcil captar talent.


Aquests inconvenients són els que pel seu "modus vivendi" supera l'hostaleria familiar. Un talent que difícilment es cita en grans debats però que el dia que falti es trobarà molt a faltar en l'oferta turística de les destinacions. Mantenir aquest talent familiar és el que des de carlestubert.com considerem que hauria de ser prioritari en la gestió i planificació de les destinacions.
Fora de l'àmbit de gestió familiar, els grans grups d'hostaleria hauran de treballar per a superar tots aquests inconvenients citats i, aquests sí, intentar retenir el poc talent que anirà aflorant en el nostre sector. No serà fàcil i cada destinació és tindrà la seva particular realitat però de la superació d'aquests inconvenients dependrà el tipus de personal que formarà part dels equips de les grans estructures o que acompanyaran a l'hostaleria familiar.

Més articles i opinions realistes del sector turístic al nostre web carlestubert.com Molta sort a tothom.