asSOSciacionisme (Art. 2)

21 de gener 2024

La multiplicitat d’entitats amb els mateixos objectius centrarà l’article segon de l’asSOSciacionisme. La gestió associativa que durant molts anys vam portar en l’àmbit del comerç i la hostaleria ens ha permès conèixer bé aquesta realitat i seguidament exposem motius i reflexió. Com ja vam comentar en l’article 1, que pots recuperar al nostre blog www.carlestubert.com , Catalunya té una forta tradició associativa. Però aquesta tradició té els seus pros i els seus contres.

Com vam dir, són moltes les tipologies associatives però molt poques les que responen als eixos exposats i que recordem que eren l’ideari i els Objectius: Missió, visió i valors
Tant a l’Empordà com a Catalunya en general hi ha un excés associatiu que ens manté en el nostre discurs sobre la utopia associativa. En un mateix territori conviuen associacions o entitats amb el mateix ideari i objectius i això suposa:

1- QUE Apareguin el que voldríem anomenar associacions “pop up”. Entitats que neixen fins i tot amb suport mediàtic i molta ambició, però que duren quatre dies.
2- QUE Empresarialment no puguis estar vinculat a totes les entitats existents amb els mateixos fins. Et tornes selectiu, valores el ROI o decideixes no estar en cap.
3- QUE Trobem cúpules associatives cròniques. No hi ha un relleu generacional àgil en les entitats.
4- QUE Es satisfaci la màxima de “divideix i guanyaràs”. Des de l’administració es busca ajudar a la majoria d’entitats independentment de les seves estructures, massa o esforços.
5- QUE Hi hagi una baixa representativitat i credibilitat. La feblesa de massa associativa en fa perdre representativitat i, per tant, credibilitat. Tot i que la representativitat és interpretable, la realitat és feble.
6- QUE ens trobem amb pressupostos minsos majoritàriament. La multiplicitat provoca que els ingressos associatius siguin pocs per a mantenir bones estructures professionalitzades. Pressupostos baixos i dependents.
7- QUE Hi hagi conflictivitat territorial. Entitats locals, comarcals, provincials o autonòmiques que amb els mateixos objectius, finalitats o problemàtiques.
8- QUE Ens trobem serveis homogenis. Les entitats repeteixen el que fan altres i difícilment tenen demanda per complir amb els objectius propis.
9- QUE Les grans entitats i/o patronals tinguin els pressupostos i recursos per arribar a l’empresariat o societat però esborrin els esforços de les petites.
10- QUE La interlocució o presa de decisions sigui lenta tot buscant la complicitat de tots/es. Un fet que deprimeix al sector privat.

Aquests són només 10 dels efectes que té la multiplicitat d’entitats amb objectius, funcions i realitats territorials similars. Els pros són a dia d’avui majoritàriament romàntics, els contres, alguns dels exposats.

Actualment és difícil de justificar que junts som més forts, més perceptibles i més competitius. Aquest és el segon de molts articles d'asSOSciacionisme que des de carlestubert.com publiquem amb voluntat de quedar a la disposició d'aquelles entitats que vulguin un bon assessorament o gestió associativa, amb realisme i sentit comú, el més comú dels sentits.

Moltes gràcies i salut.