Des de carlestubert.com considerem l'Empordà com un territori únic i ric en tots els àmbits i, en particular, el turístic. La manca de gestió pública del turisme sobre aquesta marca o territori fa que fins i tot puntualment puguis perdre les esperances. Les evidències però ens demostren que un Empordà únic, per la seva realitat geopolítica, i ric, per les diferents inversions que s´hi executen, és possible. Els nous lideratges empresarials Txots sidreria Enjoy It Restaurant Josep Maria Isern de Croaks i buffala, són només alguns exemples de negocis de restauració turísitcs iniciats a l'Empordà i amb una clara vocació expansiva gràcies al seu model de negoci turístic. Altres projectes com PERALADA RESORT , elBulliFoundation , Aigua Vilajuïga , DO Empordà o Centre Comercial Gran Jonquera són nous actius i atractius que es sumen a la ja coneguda i existent riquesa turística empordanesa des de fa anys: Fundació Gala-Salvador Dalí , Costa Brava Girona Tourist Board , distincions The MICHELIN Guide , Itinerànnia, xarxa de senders, parcs naturals, cultura greco romànica i tot el seu llegat, així com la riquesa (platges, boscos, muntanya, restaurants, allotjaments, arquitectura, agricultura, identitat...) dels 104 municipis que conformen l'Empordà.

El turisme és una de les indústries més grans i de major creixement en el món. Són milions les persones que van a destinacions diverses tot generant ingressos econòmics, oportunitats laborals i promovent intercanvis culturals. Hi ha però una creixent preocupació per aquest creixement i pel que suposadament genera tot provocant el moviment turismofòbic. Un tema que vam exposar en el nostre article: Overtourism o sistema? Malgrat el concepte de turisme sostenible existeix de fa molts anys, és en aquest contexte de conflicte on apareix com a una alternativa on el seu objectiu és minimitzar els efectes adversos del turisme convencional al mateix temps que es maximitzen els beneficis per les destinacions receptores i el seu entorn natural. És a dir, un equilibri entre les necessitats actuals del turisme i la preservació dels recursos per a les generacions futures. El concepte de turisme sostenible es basa en 3 pilars fonamentals: Econòmic, social i ambiental. Nosaltres creiem en la sostenibilitat però és el món i el sistema sostenible? El canvi climàtic, la pèrdua de biodiversitat i la sobreexplotació dels recursos amenacen destinacions i societat per una mala gestió turística i social. Com que suposadament, i segons tendències exposades per experts, el turisme sostenible no és una tendència passatgera, especialment en mil·lenials i generació Z, sectors privats i governs han començat a implementar polítiques que fomenten pràctiques sostenibles. Això inclou la creació de certificacions ecològiques per a allotjaments i operadors turístics, la promoció de destinacions que limiten el nombre de visitants i el suport a iniciatives que protegeixen la biodiversitat i les cultures locals.

Fa uns anys Catalunya va aplicar el que es coneix com a #taxaturística : Un impost sobre les estades en establiments turístics que grava la singular capacitat econòmica de les persones físiques i que es posa de manifest amb l'estada en els establiments subjectes a l'impost. L’impost també pretenia internalitzar les possibles externalitats que el turisme pot causar en les zones d’alta concentració turística. Aquest punt però considerem que ha quedat molt ambigu o amb falta de comunicació sobre les actuacions de millora. Els ingressos provinents d'aquest impost resten afectats a la dotació del Fons per al foment del turisme per a atendre les finalitats que s'hi determinen: Millores en equipaments, promoció, entre d'altres. Aquesta taxa o impost, com tot, inicialment va ser molt criticada i pressumptament suposava un fre en la demanda. Però a dia d'avui els allotjaments turístics viuen ocupacions històriques i sembla que serà una tendència creixent. Malgrat Catalunya va ser pionera a l'estat en l'aplicació de la taxa ja són moltes les comunitats que ho han anat implantant però no com una eina de fre en la demanda sinó com una font de finançament en l'àmbit turístic i de gestió pública del mateix.

En ple mes d'agost ens atrevim a parlar de la fi de l'hostaleria vocacional. Ja és ben sabut que darrerament es parla de la falta de professionals que es vulguin dedicar a l'hostaleria. I aquí ja no val el tema de les jornades horribles i llargues o un salari mediocre. Cada cop més són les empreses que respecten les condicions horàries de jornades laborals i la majoria de sous estan per sobre conveni. Durant tot l'any estem gestionant equips per diferents locals hostalers i podem dir que els problemes d'avui són pocs en comparació amb els que hi haurà en un futur inmediat. I és que la vocació hostalera és totalment residual i un sector amb gran demanda tindrà una gran mancança de servei i generant un caos laboral en el sector. Seguidament exposem els 10 motius que considerem que provoquen aquesta situació són:

LLEI 15/2020, del 22 de desembre, de les àrees de promoció econòmica urbana és el resultat d'una lluita associativa i fundacional de molts i molts anys. Com a gestor d'entitats associatives vaig viure molt d'aprop aquesta lluita i la vam reivindicar de forma constant i principalment des de la Fundació Comerç Ciutadà i Agecu (Associación de Gerentes Españoles de Centros Urbanos). El model de referència internacional per a la gestió de les grans àrees comercials és el dels Business Improvement Districts (BID). Els BID són organitzacions dirigides de manera privada, però creades amb l’aprovació de les autoritats locals quan la majoria de propietaris o empresaris d’una zona perfectament delimitada acorden, per mitjà d’un procés formal de votació amb garanties de participació per a tots els afectats, pagar una quota o recàrrec obligatori amb la finalitat d’oferir serveis addicionals dirigits a la promoció o la revitalització d’aquella àrea. Els BID s’estan implantant en centres urbans, barris, polígons industrials, parcs de negocis, petites ciutats de zones rurals, i també en altres àrees d’importància estratègica per al desenvolupament territorial.